Festival Acústica Figueres
El novè festival Acústica de Figueres inclourà, de l’1 al 5 de setembre, prop de 40 concerts majoritàriament gratuïts. De Quimi Portet a Bimba Bosé, tot un món de sensacions
Fa poc, l’Acústica de Figueres s’ha aliat amb l’Altaveu de Sant Boi de Llobregat i el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú per compartir marca: Festivals amb Encant. El festival figuerenc, que tindrà lloc de l’1 al 5 de setembre i inclourà prop de quaranta actuacions, comparteix amb aquests altres dos festivals tota una filosofia: “Certàmens de proximitat, cites d’autor, perifèries eternes, col·laboracions impossibles, programacions d’orfebreria, identitats visualitzades”. Són festivals “petits”, de pressupostos raonables –l’Acústica disposa de 195.000 euros aquest any, 12.000 més que el 2009, i aposta per ”un creixement amb constància, però poc a poc”–, que reivindiquen el seu lloc al món: “Sempre es parla dels festivals de la Costa Brava. És que l’Acústica no ho és?”, plantejava ahir el director del festival figuerenc, Xavi Pascual, acompanyat pel regidor de Cultura de Figueres, Richard Elelman, que va reiterar el suport del seu ajuntament a un festival que va definir com un excel·lent antídot contra el centralisme cultural i el provincianisme.
Amb l’Home Tambor com a nova imatge gràfica, el festival proposa tres concerts de pagament al claustre de l’institut Ramon Muntaner –el debut en solitari de Marina d’Ojos de Brujo, Comelade i Love of Lesbian, que ja ha venut la tercera part de les entrades– i nombroses actuacions gratuïtes en diversos espais urbans de Figueres: de Bimba Bosé i els seus Cabriolets a Quimi Portet, que inaugurarà el festival. Del pop més indie al més comercial, l’Acústica cobreix un ampli ventall estilístic. Hi haurà un homenatge a Gato Pérez; se celebraran els 25 anys de Tarda Tardà; poesia i música coincidiran a Terra i cultura; la Dharma sonarà més acústica que mai, i hi haurà un karaoke obert a tothom amb un grup de suport en directe.
www.avui.elpunt.cat
“Xavier Castillón”
Més informació a www.festivalacustica.cat
Gegants pregoners del sopar popular de Torroella de Montgrí
Posted by admin in Torroella de Montgrí on agost 20th, 2010
Aquest any, serà sens dubte, un dels pregons més recordats de la festa major de Torroella. I és que va a càrrec d’uns personatges molt populars i estimats per a petits i grans: el gegant i la gegantessa de la població –l’any passat van cumplir 400 anys-, que oferiran un discurs, si més no, original. Tindrà lloc dimarts, un dels dies forts de la celebració, amb el sopar popular, al qual assisteixen cada any més de 600 persones, i el Lliurament de les Medalles del Montgrí, a persones i associacions que han col•laborat socialment per al bé del municipi, com a actes més populars. Enguany les rebran Joan Radressa, Miquel Graells i la penya Barcelonista Montgrí i Comarca, que han fet 35 anys.
A banda de l’àmplia participació d’entitats i associacions, Marc Roura, tècnic de Cultura, Joventut i Festes, destaca també de la festa d’aquest any la cercavila i la ballada de gegants del dia de Sant Genís; l’actuació de l’Orquestra Montgrins, que repeteix cada any; el Cercabirres, un acte molt popular amb pregó, actuacions sorpresa i molta cervesa gratuita; el nou espectaclede l’Esbart Montgrí, i els concerts de les barraques. També sobresurten els correfocs, per a petits i grans, el festival de música tecno, les activitats esportives i l’actuació teatral No som res, de la companyia Xuriguera i Faixedas .
“J.Peña”
“Sortim”
Més info: http://www.gegantstorroella.cat/
1a Festa Chill out Estartit amb Almadrava
Vols aguditzar els teus sentits escoltant música Chill Out, veient una posta de sol, saborejant un mojito, notant la sorra a les teves mans amb olor a mar?……….. doncs el proper dissabte dia 07 d’agost podràs disfrutar-ho!
Per primer cop, els Grallers del Montgrí, els Ducs del Foc, i els Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí organitzen la Festa Chill Out a la platja de l’Estartit.
Es tracta d’una festa amb actuacions en directe:
ALMADRAVA format per Patricia Leidig, Pedro Toro, Jordi Carles, José Luis Vadillo, Joan Berenguer i Sergi Vila.
Si t’agrada aquesta cançó, no et pots perdre el seu directe. Tot es converteix en un moment màgic!
+ Xevi Lloses i Rosa Pou
+ Dj. Servi Vila
Començarà a partir de les 21:00h, hi haurà servei de barra amb begudes i entrepans.
T’hi esperem!
NEXES-Viver d’Empreses i Centre de Negocis de Forallac
NEXES, és un equipament promogut per l’Ajuntament de Forallac amb l’objectiu de dinamitzar el teixit econòmic local; Viver d’Empreses i Centre de Negocis de Forallac.
Es per això que volem donar a conèixer els nostres serveis de lloguer d’espais a preus molt competitius.
NEXES ofereix despatxos d’entre 8 i 26m2 (a partir de 108€/mes) i naus industrials de 80m2 (a partir de 325€/mes). Dins d’aquests preus, estan inclosos tots els serveis, com son: llum, aigua, telèfon, internet (cable i wifi), fax, fotocopiadora/escàner, copisteria, centraleta, mobiliari complet, neteja setmanal, assegurança, alarma centralitzada, …
A més disposem d’una sala de reunions totalment equipada amb un equip de videoconferència d’última generació, pantalla de 40”, … i una aula de formació, amb capacitat per a 40 persones, a on oferim formacions continuades adaptades a les necessitats del mercat.
Per completar la informació pot visitar la nostra web( www.nexesforallac.cat ) o concertar una visita (sense compromís) al telèfon: 972 646858.
Degustació de fruites de temporada a la Rambla de Girona
Durant la jornada s’elaborarà la primera sangria gironina feta amb fruites de Mercagirona i vi d’Empordàlia
L’Associació d’empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona ha organitzat, pel pròxim dissabte 10 de juliol, una degustació de diferents varietats de fruites de la temporada d’estiu. A l’acte, que tindrà lloc a la Rambla de Girona a les 12:00 del migdia, els assistents podran elaborar els seus propis enfilalls amb meló, síndria, préssecs, cireres, albercocs…
A més, durant la jornada també s’elaborarà la primera sangria gironina feta amb fruita de Mercagirona i vi d’Empordàlia. L’acte comptarà amb la participació del gastrònom Pep Nogué.
Els empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona s’han constituït recentment en una associació per poder fer accions conjuntes de cara al futur. Aquesta iniciativa s’ha promogut amb el suport de l’Ajuntament de Girona per tal de dinamitzar el sector i tenir una presència dins la societat gironina.
El mercat a l’engròs de Girona
Mercagirona és el centre d’abastament a l’engròs de producte fresc més important de la demarcació de Girona i exerceix com a un dels eixos dinamitzadors del comerç de producte fresc. Compta amb més de 25 anys d’experiència i el seu principal client és el comerç detallista especialitzat. A més té una presència destacada als mercats municipals, a l’hostaleria, a la restauració i en instal·lacions diverses com ara escoles, hospitals i residències.
IV Festival del Còmic de Torroella de Montgrí
Posted by admin in Torroella de Montgrí on juny 25th, 2010
El Festival del Còmic de Torroella de Montgrí, que se celebra aquest cap de setmana, 26 i 27 de juny, acollirà un ampli ventall d’actes diversos adreçats tan a seguidors com a no iniciats en el gènere. Un dels plats forts serà la presentació oficial del còmic Luna Lunera, del reconegut guionista Pepe Caldelas, que parodia el llibre i la pel·lícula Luna Nueva. D’altra banda, amb motiu del 30è aniversari de l’Imperi contraataca, es comptarà amb la participació dels col·lectius Play Trooper Legion 501 i Revel Legion Spanish Base, que animaran els carrers amb les seves disfresses i caracteritzacions.
Després de Crepusculón, magistral còmic que fa una versió en clau d’humor de l’exitosa pel·lícula Crepúsculo, Pepe Caldelas i el mateix equip creatiu han repetit experiència amb Luna Lunera, un còmic produït per Panini Còmics, multinacional amb seu a Torroella de Montgrí, que dóna continuïtat a la saga. Altre cop torna una paròdia de bon rotllo i de gran força narrativa, humor subtil i dibuixos increïbles de la que ben aviat els seguidors i amants de vampirs atrevits, guapos i divertits podran gaudir. La presentació oficial d’aquest treball, que es preveu també sigui un fenomen de vendes com en el seu dia ho va ser Crepusculón, es farà el dissabte a les 12.30 h al Museu de la Mediterrània. L’autor ha preparat un acte-espectacle en el que hi participaran nombrosos vampirs maquillats per Kendra Irigaray, maquilladora professional que ha treballat amb molts famosos. La sessió de maquillatge es farà a la plaça de la Vila a partir de les 11 h, amb l’objectiu que el públic pugui veure com treballa un equip professional.
Durant tot el cap de setmana, els personatges d’aquesta peculiar saga compartiran protagonisme amb els soldats de l’Imperi Contraataca, que es passejaran pels carrers del municipi amb motiu del 30à aniversari de la mítica pel·lícula L’Imperi contraataca. Això serà possible gràcies a la participació dels col·lectius Play Trooper Legion 501 i Revel Legion Spanish Base, associacions dedicades al costuming reconegudes per Lucasfilm. Tindran un stand propi on tothom que vulgui es podrà fer fotos amb els seus personatge preferits.
Actes per a tots el públics
El programa d’actes inclou un ampli ventall de propostes per a tots els públics, una gran part dels quals tenen una marcada orientació familiar —tallers, cercaviles, gimcana, conte màgic, etc.—.
Com en tota fira no podia faltar el clàssic mercat de còmics, en el qual hi participaran llibreries especialitzades, i on hi haurà l’esperada signatura d’autors. Aquesta any hi participaran Juanjo Saez, Quim Bou, Paco Cavero, Roger Tallada, Joan Baranger i Pepe Caldelas.
Exposicions divulgatives
El festival ha fet sempre una aposta important per fomentar la difusió i el coneixement dels valors pedagògics i formatius que té la lectura dels còmics. Amb aquest objectiu, a banda de tallers participatius, el Consell Municipal de l’Estartit acollirà dues exposicions divulgatives de gran qualitat: Com es fa un còmic? I Joso goes to Hollywod.
En la primera, produïda per Panini Còmics expressament pel festival, s’explica quin és el procés d’elaboració del còmic Els herois de la Masia, la història del planter de jugadors del Barça, des del guió fins a la publicació. Aquesta publicació es va presentar el passat Sant Jordi. D’altra banda, la prestigiosa escola Joso, de Barcelona, portarà l’exposició que va presentar en el passat Saló del Còmic de Barcelona, on es mostren treballs de professors i alumnes que han treballat per a la multinacional Marvel. Les dues exposicions es podran visitar des de dissabte i fins l’11 de juliol.
Més Informació: www.torroella-estartit.cat
Documental “The End of the Line” per OCEAN2012 amb Irukandji Aquatik Films
El dimarts 8 de Juny de 2010, OCEAN2012 amb la col·laboració d’Irukandji Aquatik Films projectarà el documental “The End of the Line”.
OCEAN2012 és una coalició d’organitzacions que treballa per a la redacció d’una Política Pesquera Comú Europea sostenible.
Irukandji, és una organització que té com a objectiu sensibilitzar a la societat sobre els valors naturals del medi marí.
The End of the Line és el documental amb més èxit dels últims anys a Anglaterra. És una mirada crua i sincera al devastador efecte de la sobrepesca en els nostres oceans. Es va estrenar al Festival de Cine de Sundance el 2009. A la película podem verure els efectes de la nostra passió pel peix, la imminent extinció de la tonyina vermella, l’impacte de la sobrepoblació de meduses en la vida humana i les conseqüències d’un món sense peix.
Filmada per tot el món, des de l’Estret de Gibraltar fins les costes de Senegal i Alaska passant pel mercat del peix de Tokio i amb les principals eminències científiques, pescadors indígenes i autoritats com a protagonistes. The End of the Line és una crida de reacció al món.
Agenda de l’acte:
19:30 - Presentació d’OCEAN2012 i Irukandji
19:45 - Projecció del documental
21:15 - Pica pica
En motiu del dia dels oceans, volem convidar-vos a la projecció de:
THE END OF THE LINE
Un film de Rupert Murray
‘La veritat incòmode sobre els oceans’
The Economist
8 JUNY 2010 / 19.30 hores
Casa de Cultura, Aula B - Girona
PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ ALS SEGÜENTS LINKS:
- Home End of the line
- Veure trailer End of the line
- Casa de Cultura Girona
- OCEAN 2012 Transforming European Fisheries
- Irukandji Aquatik Films
La despesa en educació pujaria 1.419 milions d’euros si no existissin els col·legis privats i concertats
La Coordinadora Catalana de Fundacions organitza una sessió per aprofundir sobre els reptes de finançament necessaris per tal de donar un servei de qualitat.
Barcelona, maig de 2010.- Debatre les formes i sistemes de finançament actuals de l’educació a Catalunya i la seva situació davant l’actual crisi econòmica va ser un dels motius centrals treballats en la Jornada Sobre el Finançament de l’Educació, organitzada per la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) i realitzada al Cercle d’Economia de Barcelona.
Els ponents de l’acte van ser el catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i Doctor en Economia, Oriol Amat Salas, i el catedràtic d’Economia de la mateixa universitat i president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut, Guillem López Casasnovas, els quals van tractar diferents aspectes de la sostenibilitat de l’actual sistema educatiu català, posant èmfasi en algunes propostes de millora a llarg termini.
La jornada va començar amb la intervenció del president de la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), Ricard Pol, qui va destacar les dificultats tangibles que té el sistema educatiu català per a donar un servei de qualitat, sobretot perquè gran part de les despeses educatives estan orientades al sosteniment salarial dels professionals sense donar massa suport a altres aspectes que es requereixen per a millorar la qualitat i sostenibilitat del sistema. Va puntualitzar que si bé el sector públic es ressent amb els dèficits econòmics de l’Estat, el sector privat i concertat de l’educació també es veu afectat.
El Dr. Oriol Amat va coincidir amb aquesta visió, ja que els recursos públics que es destinen actualment al món educatiu “són baixos i insuficients”. Va afegir que és lamentable que s’inverteixi poc en les etapes inicials de formació, ja que justament és en aquest període quan l’educació resulta més rendible en termes econòmics. Segons el catedràtic, actualment els centres concertats són rendibles per a l’administració per diferents raons, com per exemple, el fet de que tenen més alumnes per classe. Va afegir que en un centre públic el cost per alumne és alt, i podria ser-ho molt més si no existissin els centres educatius concertats i privats. Segons dades obtingudes d’un dels seus estudis, en aquest cas el cost públic en educació podria arribar gairebé a 1.419 milions d’euros anuals.
Per aquest motiu el Dr. Amat va plantejar que es requereixen reformes estructurals del sistema per tal d’evitar continuar amb un nivell de despeses tan alt. Segons Amat, es requereix millorar la transparència i l’eficiència de la gestió pública, així com millorar les infraestructures, fer una inversió en ensenyament i en la recerca sobre els índex educatius vigents, desenvolupar algunes reformes legals, estimular la inversió i l’autofinançament, entre altres aspectes.
El ponent va destacar també que els centres concertats requereixen un suport específic de l’administració perquè fan efectivament una funció social que permet equilibrar al sistema públic, no obstant, gairebé el 98% de les seves despeses es gasten en la tasca educativa, amb la qual cosa només queda un excedent d’un 2% per fer noves inversions i apostar pel creixement, xifra que sens dubte resulta insuficient.
Oriol Amat va proposar una sèrie d’aspectes entorn al finançament que ja s’han posat en pràctica en alguns països del nord d’Europa. Va plantejar que s’hauria de estructurar clarament quins són els objectius reals que busca l’educació catalana, establir algunes prioritats i identificar factors claus d’èxit que es pretenen aconseguir en un termini determinat. A partir d’això, es tractaria de consolidar uns indicadors reals i un sistema de finançament que consideri un mínim “fixe” (professorat, per exemple) i una part “variable” que es mesuri a partir dels resultats. És a dir, el catedràtic va plantejar que es requereix que les escoles tinguin un suport extra en finançament quan els resultats que obtinguin siguin millors. Amat va sostenir que sense claredat sobre aquest aspecte és molt difícil que el sistema educatiu pugui millorar els seus resultats en els índexs internacionals.
Per la seva banda, el Dr. Guillem López va iniciar la seva exposició dient que és evident la desorientació que existeix entre les polítiques educatives i el quefer quotidià dels centres educatius. Per aquest motiu, va defensar que cal replantejar el “què” i el “com” de la inversió pública en educació. En aquest sentit va precisar que es necessita tenir algunes peces clau ajustades: valorar la importància de la qualitat de la despesa pública en el creixement; tenir clar que “provisió pública” no implica “producció”, si efectivament es desitja una bona gestió; adonar-se que el sector públic no oferta, no resta possibilitats a una societat democràtica; entre altres aspectes. Va dir que no es tracta de sostenir un Estat de Benestar i consolidar-ho sinó de potenciar una societat de benestar “solvent” i “adaptable” a les canviants necessitats de la ciutadania.
En aquest sentit, va valorar els avantatges dels sistemes concertats en la provisió i gestió de serveis adreçats a la comunitat. Va dir que quant a gestió, s’ha demostrat, en diferents nivells l’efectivitat del model privat-concertat. Va posar com a exemple la utilitat que es visualitza en dispositius públics amb finançaments específics privats com les accions que porten a terme alguns hospitals a Catalunya. Va plantejar que si en l’àmbit de la salut s’ha sabut congregar financerament tant el públic com el privat, perfectament es podria pensar en una concertació en el sector educatiu. “La societat ha de comprendre que el que no es dóna a través de l’àmbit públic, no és prohibit ni dolent”, va assenyalar.
Finalment, va dir que es requereixen alguns canvis, com que el sector privat concertat pugui recuperar una real autonomia de gestió; passar de pagar per “ser” o “fer”, a pagar pels resultats que s’obtinguin, i donar les compensacions d’acord a la demanda existent, entre d’altres.
López va coincidir també amb l’Oriol Amat en el fet que es requereix un cert finançament variable –tal i com ara succeeix en alguns hospitals públics amb serveis privats-. Aquest finançament variable, segon va dir, ha de concretar-se d’acord a les activitats realitzades i ajustades pel grau de dificultat que pugui tenir el procés.
López va sostenir que cal pensar un nova forma d’universalització i també reconèixer que és necessari un cert “elitisme de l’esforç”. Finalment va concloure que és important tenir en compte que on no arriba el finançament públic ha d’arribar el privat, sobretot per garantir una redistribució. “En la mesura que el públic ignora al privat, perd redistribució, no només per ingressos, sinó també per despeses”, va puntualitzar.
Un cop acabades les presentacions dels ponents es va obrir un breu torn de paraules per a les intervencions dels assistents, moment en el qual es van fer diferents aportacions i matisos sobre els diferents aspectes tractats.
Per ampliar aquesta informació, gestionar entrevistes o sol·licitar material gràfic:
Aureli Vázquez (avazquez@bcnpress.com
Natalia Pastor (natalia@bcnpress.com)
93 237 64 34 / 667 478 330
Homenatge a l’educador Toni Julià, pioner en el camp de l’educació social a Catalunya
Nombrosos col·lectius amb els que ell va col·laborar participaran d’un homenatge el proper dissabte 15 de maig, a l’escola Bárkeno de Barcelona
Toni Julià i Bosch, que va morir el 17 de juliol de 2009 als 68 anys, va ser la primera persona a Catalunya que va obtenir un títol formatiu com a educador especialitzat
Toni Julià va obtenir el títol d’educador especialitzat l’any 1967 després dels estudis realitzats a Tolouse. L’aportació de Toni Julià en el camp de l’educació social és molt reconeguda per la professió. Va ser membre de l’Associació Internacional d’Educadors Especialitzats i la seva figura és tinguda en compte més enllà de Catalunya. En diferents ocasions, i principalment en països americans, va iniciar programes d’orientació i organització de les activitats professionals dels educadors socials.
En el camp dels menors va apostar per la creació dels col·lectius infantils, grups reduïts de nois, en contrast amb la visió institucional i assistencial que vigien a l’època; va liderar el procés que va portar al desmantellament dels asils i va insistir en la formació del personal educatiu.
Amb la Fundació SER.GI va posar en marxa l’Escola d’Educadors Especialitzats. Uns estudis que posteriorment assumiria la universitat amb la diplomatura d’educador social. Va constituir el primer Centre de Formació d’Educadors Especialitzats de Barcelona. Des de llavors, va continuar desenvolupant diverses escoles de formació; va formar part de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fins al 2008; va ser vicepresident de l’Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI) i director de la seva Oficina Europea; va dirigir la secretaria científica del I Congrés Estatal de l’Educador Social a Múrcia (1995); va presidir el XV Congrés Mundial de l’Educador Social de l’AIEJI a Barcelona el 2001, i va ser supervisor de diversos equips socioeducatius, entre altres. També va dirigir la secció de psicopedagogia dins l’editorial Nova Terra.
El seu marc teòric i la traducció a la pràctica
De l’estada a França, en Toni Julià en va recollir dues línies teòriques i argumentatives que marcaren el seu desenvolupament: el que més tard anomenà “paradigma del vincle” en el marc de la psicologia dinàmica de base lacaniana i el marxisme com a element interpretatiu i propositiu de transformació social.
El seu compromís amb les persones que atenen els educadors socials i el coneixement del que implica portar a terme projectes socioeducatius, va fer que tingués algunes idees molt clares, com ara que la psicologia dinàmica i el vincle són paradigmes molt escaients a l’hora d’actuar i d’intervenir; que la praxi de l’educació social té com a elements dialèctics la teoria i la pràctica quotidiana; que hi havia un esquema bàsic a l’hora d’analitzar les situacions en què es troba l’educador social i que l’ajuden a desenvolupar la seva feina: la triangulació; que hi havia dues funcions principals a l’hora d’educar que cal desenvolupar alhora: la funció acollidora i la funció limitadora; que l’educador social té un desgast emocional important en el dia a dia, que cal treballar per no generar situacions insostenibles; que cal aclarir quines funcions li pertoquen per a un treball pluridisciplinari i socioeducatiu de qualitat (va donar molta importància a la definició de funcions, la rigorositat i el detall); que cal donar confiança als educadors socials a l’hora d’analitzar les situacions, de programar i d’actuar; que cal centrar la feina en els infants i les persones ateses; que tenia una animadversió als qui utilitzen l’educació social exclusivament en benefici propi o d’uns pocs.
Un acte d’homenatge participatiu
L’acte s’ha organitzat per al proper dissabte 15 de maig a l’Escola Bàrkeno de Barcelona, l’edifici que allotjava l’Asil del Port. Es tracta d’un edifici simbòlic ja que durant els anys 70 en Toni Julià va liderar el procés per tancar aquest i altres asils i crear els col·lectius infantils.
L’acte té la voluntat de ser una trobada de les persones que volen recordar-lo, sobretot com a gest d’agraïment. D’aquí el leitmotiv de la trobada: “Què ens ha deixat en Toni?”
L’acte constarà de tres parts. A partir de les 11 h, hi haurà la rebuda/encontre a l’Escola. A les 12 h, hi haurà breus parlaments d’aproximadament 2 minuts d’aquelles persones que vulguin aportar alguna reflexió a l’acte. A les 13 h aproximadament, hi haurà piscolabis i ball per acabar cap allà les 14 h.
Les persones que ho vulguin podran fer un breu parlament, tot i que si no hi poden assistir poden enviar el text per tal que sigui llegit durant l’acte. Des de l’organització també es demanen fotos en què hi aparegui l’homenatjat, per fer-ne un recull.
Què: Homenatge a Toni Julià, pioner en el camp de l’educació social a Catalunya
Quan: Dissabte, 15 de maig de 2010. A partir de les 11h
On: Escola Municipal Bàrkeno. Cisell, 15. 08038 Barcelona.
Els empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona es constitueixen en una associació
Mercagirona aguanta bé la crisi econòmica i manté el volum de negoci respecte l’any 2008, amb un lleuger augment d’un 1,5%
Girona, 11 de maig de 2010
Els empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona s’han constituït en una associació per poder fer accions conjuntes de cares al futur. Aquesta iniciativa s’ha promogut amb el suport de l’Ajuntament de Girona per tal de dinamitzar el sector i tenir una presència dins la societat gironina.
L’Associació s’ha presentat aquest matí en una roda de premsa a la qual han assistit Cristina Alsina, regidora de l’Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la ciutat, Narcís Matas, cap de la secció de mercats de l’Ajuntament de Girona i els membres de l’Associació.
Marc Danés, president de l’Associació, ha explicat que la unió dels majoristes de Mercagirona respon a la voluntat de portar a terme accions de caràcter dinamitzador que signifiquin un impuls per Mercagirona i establir una interlocució amb totes les administracions, agents socials i institucions, en defensa del model comercial que representa. A més, Danés també ha afirmat que es pretén arribar a segments de mercat amb potencial de creixement, aprofitar les tecnologies de la informació com a canal de comunicació i promoure bons hàbits de consum entre la població general i en especial la població escolar.
Cristina Alsina ha remarcat que en moments de dificultats econòmiques té molt mèrit que els empresaris s’organitzin per tal de tirar endavant el sector, a més de destacar el bon moment gastronòmic que viu Girona i la importància de promoure productes locals i de qualitat. La regidora de Desenvolupament Local i Promoció de la ciutat també ha recordat la pròxima instal·lació de plaques solars al sostre de Mercagirona i ha valorat positivament l’esforç dels majoristes pel que fa al reciclatge, que ha qualificat com a exemplar.
L’associació s’ha dotat d’unes noves eines a partir d’un estudi estratègic com una marca identificativa, una web i una sèrie de material de difusió i comunicació. S’establiran relacions de comunicació amb professionals del sector com associacions i escoles d’hostaleria i es participarà en esdeveniments de la vida social gironina com Girona temps de flors o la cursa del carrer Nou, entre d’altres. A més, es fomentarà el consum de fruita i verdura entre la societat a través de visites escolars.
Les dades de 2009
Marc Danés ha explicat que Mercagirona aguanta bé la crisi econòmica i manté el mateix nivell de comercialització de l’any 2008, amb un lleuger augment d’un 1,5%. En total, l’any 2009 es van comercialitzar 37.870.650 quilos de fruita i verdura, 544.400 quilos més que el 2008, ha afegit el president de l’Assocaició. A Mercagirona hi van entrar l’any passat 36.614 vehicles, dels quals 20.024 van ser de tipus comercial i furgonetes, 8.583 van ser camions petits i 8.007 de gran tonatge.
Al llarg dels últims anys la tendència de vendes de Mercagiona ha anat en augment. Dels 30.600.020 quilos comercialitzats l’any 2000 s’ha passat a 37.870.650 l’any 2009, fet que representa un augment d’un 24% en 10 anys.
