Archive for maig, 2010
Documental “The End of the Line” per OCEAN2012 amb Irukandji Aquatik Films
El dimarts 8 de Juny de 2010, OCEAN2012 amb la col·laboració d’Irukandji Aquatik Films projectarà el documental “The End of the Line”.
OCEAN2012 és una coalició d’organitzacions que treballa per a la redacció d’una Política Pesquera Comú Europea sostenible.
Irukandji, és una organització que té com a objectiu sensibilitzar a la societat sobre els valors naturals del medi marí.
The End of the Line és el documental amb més èxit dels últims anys a Anglaterra. És una mirada crua i sincera al devastador efecte de la sobrepesca en els nostres oceans. Es va estrenar al Festival de Cine de Sundance el 2009. A la película podem verure els efectes de la nostra passió pel peix, la imminent extinció de la tonyina vermella, l’impacte de la sobrepoblació de meduses en la vida humana i les conseqüències d’un món sense peix.
Filmada per tot el món, des de l’Estret de Gibraltar fins les costes de Senegal i Alaska passant pel mercat del peix de Tokio i amb les principals eminències científiques, pescadors indígenes i autoritats com a protagonistes. The End of the Line és una crida de reacció al món.
Agenda de l’acte:
19:30 - Presentació d’OCEAN2012 i Irukandji
19:45 - Projecció del documental
21:15 - Pica pica
En motiu del dia dels oceans, volem convidar-vos a la projecció de:
THE END OF THE LINE
Un film de Rupert Murray
‘La veritat incòmode sobre els oceans’
The Economist
8 JUNY 2010 / 19.30 hores
Casa de Cultura, Aula B - Girona
PODEU TROBAR MÉS INFORMACIÓ ALS SEGÜENTS LINKS:
- Home End of the line
- Veure trailer End of the line
- Casa de Cultura Girona
- OCEAN 2012 Transforming European Fisheries
- Irukandji Aquatik Films
La despesa en educació pujaria 1.419 milions d’euros si no existissin els col·legis privats i concertats
La Coordinadora Catalana de Fundacions organitza una sessió per aprofundir sobre els reptes de finançament necessaris per tal de donar un servei de qualitat.
Barcelona, maig de 2010.- Debatre les formes i sistemes de finançament actuals de l’educació a Catalunya i la seva situació davant l’actual crisi econòmica va ser un dels motius centrals treballats en la Jornada Sobre el Finançament de l’Educació, organitzada per la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) i realitzada al Cercle d’Economia de Barcelona.
Els ponents de l’acte van ser el catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i Doctor en Economia, Oriol Amat Salas, i el catedràtic d’Economia de la mateixa universitat i president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut, Guillem López Casasnovas, els quals van tractar diferents aspectes de la sostenibilitat de l’actual sistema educatiu català, posant èmfasi en algunes propostes de millora a llarg termini.
La jornada va començar amb la intervenció del president de la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), Ricard Pol, qui va destacar les dificultats tangibles que té el sistema educatiu català per a donar un servei de qualitat, sobretot perquè gran part de les despeses educatives estan orientades al sosteniment salarial dels professionals sense donar massa suport a altres aspectes que es requereixen per a millorar la qualitat i sostenibilitat del sistema. Va puntualitzar que si bé el sector públic es ressent amb els dèficits econòmics de l’Estat, el sector privat i concertat de l’educació també es veu afectat.
El Dr. Oriol Amat va coincidir amb aquesta visió, ja que els recursos públics que es destinen actualment al món educatiu “són baixos i insuficients”. Va afegir que és lamentable que s’inverteixi poc en les etapes inicials de formació, ja que justament és en aquest període quan l’educació resulta més rendible en termes econòmics. Segons el catedràtic, actualment els centres concertats són rendibles per a l’administració per diferents raons, com per exemple, el fet de que tenen més alumnes per classe. Va afegir que en un centre públic el cost per alumne és alt, i podria ser-ho molt més si no existissin els centres educatius concertats i privats. Segons dades obtingudes d’un dels seus estudis, en aquest cas el cost públic en educació podria arribar gairebé a 1.419 milions d’euros anuals.
Per aquest motiu el Dr. Amat va plantejar que es requereixen reformes estructurals del sistema per tal d’evitar continuar amb un nivell de despeses tan alt. Segons Amat, es requereix millorar la transparència i l’eficiència de la gestió pública, així com millorar les infraestructures, fer una inversió en ensenyament i en la recerca sobre els índex educatius vigents, desenvolupar algunes reformes legals, estimular la inversió i l’autofinançament, entre altres aspectes.
El ponent va destacar també que els centres concertats requereixen un suport específic de l’administració perquè fan efectivament una funció social que permet equilibrar al sistema públic, no obstant, gairebé el 98% de les seves despeses es gasten en la tasca educativa, amb la qual cosa només queda un excedent d’un 2% per fer noves inversions i apostar pel creixement, xifra que sens dubte resulta insuficient.
Oriol Amat va proposar una sèrie d’aspectes entorn al finançament que ja s’han posat en pràctica en alguns països del nord d’Europa. Va plantejar que s’hauria de estructurar clarament quins són els objectius reals que busca l’educació catalana, establir algunes prioritats i identificar factors claus d’èxit que es pretenen aconseguir en un termini determinat. A partir d’això, es tractaria de consolidar uns indicadors reals i un sistema de finançament que consideri un mínim “fixe” (professorat, per exemple) i una part “variable” que es mesuri a partir dels resultats. És a dir, el catedràtic va plantejar que es requereix que les escoles tinguin un suport extra en finançament quan els resultats que obtinguin siguin millors. Amat va sostenir que sense claredat sobre aquest aspecte és molt difícil que el sistema educatiu pugui millorar els seus resultats en els índexs internacionals.
Per la seva banda, el Dr. Guillem López va iniciar la seva exposició dient que és evident la desorientació que existeix entre les polítiques educatives i el quefer quotidià dels centres educatius. Per aquest motiu, va defensar que cal replantejar el “què” i el “com” de la inversió pública en educació. En aquest sentit va precisar que es necessita tenir algunes peces clau ajustades: valorar la importància de la qualitat de la despesa pública en el creixement; tenir clar que “provisió pública” no implica “producció”, si efectivament es desitja una bona gestió; adonar-se que el sector públic no oferta, no resta possibilitats a una societat democràtica; entre altres aspectes. Va dir que no es tracta de sostenir un Estat de Benestar i consolidar-ho sinó de potenciar una societat de benestar “solvent” i “adaptable” a les canviants necessitats de la ciutadania.
En aquest sentit, va valorar els avantatges dels sistemes concertats en la provisió i gestió de serveis adreçats a la comunitat. Va dir que quant a gestió, s’ha demostrat, en diferents nivells l’efectivitat del model privat-concertat. Va posar com a exemple la utilitat que es visualitza en dispositius públics amb finançaments específics privats com les accions que porten a terme alguns hospitals a Catalunya. Va plantejar que si en l’àmbit de la salut s’ha sabut congregar financerament tant el públic com el privat, perfectament es podria pensar en una concertació en el sector educatiu. “La societat ha de comprendre que el que no es dóna a través de l’àmbit públic, no és prohibit ni dolent”, va assenyalar.
Finalment, va dir que es requereixen alguns canvis, com que el sector privat concertat pugui recuperar una real autonomia de gestió; passar de pagar per “ser” o “fer”, a pagar pels resultats que s’obtinguin, i donar les compensacions d’acord a la demanda existent, entre d’altres.
López va coincidir també amb l’Oriol Amat en el fet que es requereix un cert finançament variable –tal i com ara succeeix en alguns hospitals públics amb serveis privats-. Aquest finançament variable, segon va dir, ha de concretar-se d’acord a les activitats realitzades i ajustades pel grau de dificultat que pugui tenir el procés.
López va sostenir que cal pensar un nova forma d’universalització i també reconèixer que és necessari un cert “elitisme de l’esforç”. Finalment va concloure que és important tenir en compte que on no arriba el finançament públic ha d’arribar el privat, sobretot per garantir una redistribució. “En la mesura que el públic ignora al privat, perd redistribució, no només per ingressos, sinó també per despeses”, va puntualitzar.
Un cop acabades les presentacions dels ponents es va obrir un breu torn de paraules per a les intervencions dels assistents, moment en el qual es van fer diferents aportacions i matisos sobre els diferents aspectes tractats.
Per ampliar aquesta informació, gestionar entrevistes o sol·licitar material gràfic:
Aureli Vázquez (avazquez@bcnpress.com
Natalia Pastor (natalia@bcnpress.com)
93 237 64 34 / 667 478 330
Homenatge a l’educador Toni Julià, pioner en el camp de l’educació social a Catalunya
Nombrosos col·lectius amb els que ell va col·laborar participaran d’un homenatge el proper dissabte 15 de maig, a l’escola Bárkeno de Barcelona
Toni Julià i Bosch, que va morir el 17 de juliol de 2009 als 68 anys, va ser la primera persona a Catalunya que va obtenir un títol formatiu com a educador especialitzat
Toni Julià va obtenir el títol d’educador especialitzat l’any 1967 després dels estudis realitzats a Tolouse. L’aportació de Toni Julià en el camp de l’educació social és molt reconeguda per la professió. Va ser membre de l’Associació Internacional d’Educadors Especialitzats i la seva figura és tinguda en compte més enllà de Catalunya. En diferents ocasions, i principalment en països americans, va iniciar programes d’orientació i organització de les activitats professionals dels educadors socials.
En el camp dels menors va apostar per la creació dels col·lectius infantils, grups reduïts de nois, en contrast amb la visió institucional i assistencial que vigien a l’època; va liderar el procés que va portar al desmantellament dels asils i va insistir en la formació del personal educatiu.
Amb la Fundació SER.GI va posar en marxa l’Escola d’Educadors Especialitzats. Uns estudis que posteriorment assumiria la universitat amb la diplomatura d’educador social. Va constituir el primer Centre de Formació d’Educadors Especialitzats de Barcelona. Des de llavors, va continuar desenvolupant diverses escoles de formació; va formar part de la Junta de Govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fins al 2008; va ser vicepresident de l’Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI) i director de la seva Oficina Europea; va dirigir la secretaria científica del I Congrés Estatal de l’Educador Social a Múrcia (1995); va presidir el XV Congrés Mundial de l’Educador Social de l’AIEJI a Barcelona el 2001, i va ser supervisor de diversos equips socioeducatius, entre altres. També va dirigir la secció de psicopedagogia dins l’editorial Nova Terra.
El seu marc teòric i la traducció a la pràctica
De l’estada a França, en Toni Julià en va recollir dues línies teòriques i argumentatives que marcaren el seu desenvolupament: el que més tard anomenà “paradigma del vincle” en el marc de la psicologia dinàmica de base lacaniana i el marxisme com a element interpretatiu i propositiu de transformació social.
El seu compromís amb les persones que atenen els educadors socials i el coneixement del que implica portar a terme projectes socioeducatius, va fer que tingués algunes idees molt clares, com ara que la psicologia dinàmica i el vincle són paradigmes molt escaients a l’hora d’actuar i d’intervenir; que la praxi de l’educació social té com a elements dialèctics la teoria i la pràctica quotidiana; que hi havia un esquema bàsic a l’hora d’analitzar les situacions en què es troba l’educador social i que l’ajuden a desenvolupar la seva feina: la triangulació; que hi havia dues funcions principals a l’hora d’educar que cal desenvolupar alhora: la funció acollidora i la funció limitadora; que l’educador social té un desgast emocional important en el dia a dia, que cal treballar per no generar situacions insostenibles; que cal aclarir quines funcions li pertoquen per a un treball pluridisciplinari i socioeducatiu de qualitat (va donar molta importància a la definició de funcions, la rigorositat i el detall); que cal donar confiança als educadors socials a l’hora d’analitzar les situacions, de programar i d’actuar; que cal centrar la feina en els infants i les persones ateses; que tenia una animadversió als qui utilitzen l’educació social exclusivament en benefici propi o d’uns pocs.
Un acte d’homenatge participatiu
L’acte s’ha organitzat per al proper dissabte 15 de maig a l’Escola Bàrkeno de Barcelona, l’edifici que allotjava l’Asil del Port. Es tracta d’un edifici simbòlic ja que durant els anys 70 en Toni Julià va liderar el procés per tancar aquest i altres asils i crear els col·lectius infantils.
L’acte té la voluntat de ser una trobada de les persones que volen recordar-lo, sobretot com a gest d’agraïment. D’aquí el leitmotiv de la trobada: “Què ens ha deixat en Toni?”
L’acte constarà de tres parts. A partir de les 11 h, hi haurà la rebuda/encontre a l’Escola. A les 12 h, hi haurà breus parlaments d’aproximadament 2 minuts d’aquelles persones que vulguin aportar alguna reflexió a l’acte. A les 13 h aproximadament, hi haurà piscolabis i ball per acabar cap allà les 14 h.
Les persones que ho vulguin podran fer un breu parlament, tot i que si no hi poden assistir poden enviar el text per tal que sigui llegit durant l’acte. Des de l’organització també es demanen fotos en què hi aparegui l’homenatjat, per fer-ne un recull.
Què: Homenatge a Toni Julià, pioner en el camp de l’educació social a Catalunya
Quan: Dissabte, 15 de maig de 2010. A partir de les 11h
On: Escola Municipal Bàrkeno. Cisell, 15. 08038 Barcelona.
Els empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona es constitueixen en una associació
Mercagirona aguanta bé la crisi econòmica i manté el volum de negoci respecte l’any 2008, amb un lleuger augment d’un 1,5%
Girona, 11 de maig de 2010
Els empresaris majoristes de fruites i verdures de Mercagirona s’han constituït en una associació per poder fer accions conjuntes de cares al futur. Aquesta iniciativa s’ha promogut amb el suport de l’Ajuntament de Girona per tal de dinamitzar el sector i tenir una presència dins la societat gironina.
L’Associació s’ha presentat aquest matí en una roda de premsa a la qual han assistit Cristina Alsina, regidora de l’Àrea de Desenvolupament Local i Promoció de la ciutat, Narcís Matas, cap de la secció de mercats de l’Ajuntament de Girona i els membres de l’Associació.
Marc Danés, president de l’Associació, ha explicat que la unió dels majoristes de Mercagirona respon a la voluntat de portar a terme accions de caràcter dinamitzador que signifiquin un impuls per Mercagirona i establir una interlocució amb totes les administracions, agents socials i institucions, en defensa del model comercial que representa. A més, Danés també ha afirmat que es pretén arribar a segments de mercat amb potencial de creixement, aprofitar les tecnologies de la informació com a canal de comunicació i promoure bons hàbits de consum entre la població general i en especial la població escolar.
Cristina Alsina ha remarcat que en moments de dificultats econòmiques té molt mèrit que els empresaris s’organitzin per tal de tirar endavant el sector, a més de destacar el bon moment gastronòmic que viu Girona i la importància de promoure productes locals i de qualitat. La regidora de Desenvolupament Local i Promoció de la ciutat també ha recordat la pròxima instal·lació de plaques solars al sostre de Mercagirona i ha valorat positivament l’esforç dels majoristes pel que fa al reciclatge, que ha qualificat com a exemplar.
L’associació s’ha dotat d’unes noves eines a partir d’un estudi estratègic com una marca identificativa, una web i una sèrie de material de difusió i comunicació. S’establiran relacions de comunicació amb professionals del sector com associacions i escoles d’hostaleria i es participarà en esdeveniments de la vida social gironina com Girona temps de flors o la cursa del carrer Nou, entre d’altres. A més, es fomentarà el consum de fruita i verdura entre la societat a través de visites escolars.
Les dades de 2009
Marc Danés ha explicat que Mercagirona aguanta bé la crisi econòmica i manté el mateix nivell de comercialització de l’any 2008, amb un lleuger augment d’un 1,5%. En total, l’any 2009 es van comercialitzar 37.870.650 quilos de fruita i verdura, 544.400 quilos més que el 2008, ha afegit el president de l’Assocaició. A Mercagirona hi van entrar l’any passat 36.614 vehicles, dels quals 20.024 van ser de tipus comercial i furgonetes, 8.583 van ser camions petits i 8.007 de gran tonatge.
Al llarg dels últims anys la tendència de vendes de Mercagiona ha anat en augment. Dels 30.600.020 quilos comercialitzats l’any 2000 s’ha passat a 37.870.650 l’any 2009, fet que representa un augment d’un 24% en 10 anys.
Ignifugats, protecció passiva contra el foc
Posted by admin in Torroella de Montgrí on maig 8th, 2010
Ignifugats és una empresa creada per a oferir solucions pràctiques i efectives en la lluita contra incendis, en el sector de la construcció, el comerç i la indústria. A Ignifugats disposen d’un ampli ventall de solucions passives contra el foc, a més de personal qualificat i amb més de cinquanta anys d’experiència en el sector.
Presenten un nou espai web des d’on oferiran els diferents productes i serveis disponibles al mercat així informar i assessorar als seus clients de les solucions més avantatjoses que s’adaptin a cada una de les necessitats.
A Ignifugats treballen constantment per a millorar l’experiència amb els seus clients; el seu valor és la seva satisfacció.
Productes
Tots els productes i aplicacions d’Ignifugats venen avalats per la deguda certificació segons norma vigent i assajos en laboratoris oficials. Ignifugats s’adapta de manera favorable a les circumstàncies específiques de cada client, minimitzant els costos de manera sensible.
Així destaquen els serveis i productes de protecció passiva contra el foc per a estructures metàl•liques i de fusta, els forjats metàl•lics o formigó, les franges tallafocs o la seguretat contra el foc en General.
Per a més informació: www.ignifugats.cat
Nou de cada deu ciutadans consideren que els col·legis professionals haurien de visar tots els projectes
El CETIG i la resta de col·legis professionals reforcen la seva posició envers la llei Òmnibus
Un 92% de la població creu que els col·legis professionals haurien de seguir visant tot tipus els projectes inclosos en l’àmbit de les actuacions dels enginyers. Això és el que es desprèn d’una enquesta telefònica encarregada per 22 agrupacions professionals i realitzada per Sigmados.
L’estudi també posa de manifest que un 71,5 per cent de la població sap que qualsevol projecte tècnic ha de ser estudiat, valorat i visat pel col·legi d’enginyers de l’àmbit corresponent. Segons l’enquesta, 3 de cada 4 espanyols saben que per exercir determinades professions com l’enginyeria, l’advocacia o la medicina és imprescindible estar donat d’alta al col·legi corresponent.
Amb aquestes conclusions es reforça la idea que el visat tècnic segueix sent necessari per garantir la qualitat de la feina ben feta, en contra del que imposa la Llei Òmnibus, que vol acabar amb el visat i la col·legiació obligatoris.
Els visats
Posar fi al visat i a la col·legiació obligatòria comportarà una falta de garanties pel que fa a la qualitat dels serveis de què gaudeixen ara els ciutadans. Els col·legis professionals són entitats que realitzen l’activitat a favor de la societat i de l’interès general.
L’objectiu del visats és comprovar la identitat i l’habilitació professional de l’autor del treball i la correcció i integritat formal de la documentació d’acord amb la normativa aplicable. El visat significa seguretat preventiva per els treballs que es porten a terme com són edificacions, instal·lacions, infraestructures, maquines i actuacions científiques.
La desaparició o la reducció de l’àmbit del visat podria provocar una situació de descontrol, desprotecció i inseguretat, ja que persones sense coneixements ni atribucions legalment reconegudes podrien exercir la professió d’enginyer amb el corresponent risc per a la seguretat de les persones.
Fitxa tècnica de l’estudi:
Realització: SIGMADOS
Univers: Població major de 18 anys
Àmbit: Nacional
Mostra: 500 entrevistes
Selecció: Poletàpica, estratificada i aleatòria
Entrevista: Telefònica
Data del treball de camp: Del 18 al 22 de març de 2010
Més informació i enquesta completa a www.porunasociedadmassegura.com